ELS RELLOTGES DE SOL, AMB HISTÒRIA DES DE TEMPS ANCESTRALS
Els nostres mes antics avantpassats distingien poc mes que les fredes nits interglacials dels lluminosos períodes diürns, durant els quals havien de desenvolupar la seva activitat de caçador i recol·lector.
La primera divisió relacionada amb la mesura del temps, a part de l’esmentada del dia i la nit, fou la del mati i la tarda. L’alba i la sortida del Sol donaven origen a la lluita diària per la supervivència de l’espècie i el crepuscle anunciava la imminent arribada del descans nocturn. Aviat, l’home degué identificar la subtil frontera entre el matí i la tarda, el migdia, a partir del qual hauria de preveure el temps que li restava per perseguir una presa a fi que no li agafés la inhòspita nit lluny de l’habitatge habitual.
Aquesta necessitat de previsió va fer que l’home es fixés en les diferents altures assolides pel Sol per sobre de l’horitzó al llarg del dia i, més tard , en la variació de la longitud de les ombres dels objectes exposats al Sol. Fàcilment , detectà com, durant el matí, les ombres s’escurçaven a mesura que el Sol anava pujant en el cel i que ,a partir d’un cert moment, l’astre començava la seva davallada al mateix temps que les ombres tornaven a augmentar de longitud.
El més primitiu rellotge de sol, doncs, podria haver estat qualsevol arbre, roca o accident del terreny capaç de projectar unes ombres clarament distingibles per la seva longitud canviant. Es diu que a prop d’Oliana hi ha un penya-segat que es va conèixer fins fa pocs anys amb el nom de Roc de les Hores, ja que la gent es fixava en les seves ombres per identificar l’hora del dia.
El primer rellotge elaborat potser va ser un pal, el gnòmon ,clavat verticalment en un terra més o menys horitzontal, damunt del qual es podria constatar el desplaçament de l’ombra. Un quant temps després , sobre la superfície horitzontal es devien marcar els senyals corresponents al migdia i a altres moments determinats de la jornada, que , amb el temps , acabarien essent l’origen de les hores.
Un altre component s’afegí aviat a la funció del gnòmon , ja que, si bé el recorregut del Sol de llevant a ponent indica l’hora, les diferents altures d’aquest astre, preses al llarg de les estacions de l’any, servien per donar idea de l’avançament del calendari anual. Així doncs, el gnòmon, com qualsevol rellotge de sol més evolucionat, es podia utilitzar simultàniament com a rellotge i com a calendari.
(extracte LLIBRE Rellotges de sol de Catalunya SCG)
continuarà....
Comments